Jordi Vidal Sala: PEDALADA SANTA LLÚCIA BTT

15 de des. 2008

PEDALADA SANTA LLÚCIA BTT

Sant Feliu de Pallerols 2008.
Vaig quedar dels 3 primers, però en una baixada amb pedres molles vaig anar per terra i vaig deixar-hi 2 dents i 5 punts de sutura als llavis. D'això si que se'n diu anar de morros. Avui m'han arrencat una dent insalvable. Quin desastre!!!

8 comentaris:

Anònim ha dit...: El señó Barragán desitja que et recuperis aviat i que aquest petit accident no t'impedeixi de seguir agafant la raqueta de bàdminton.; 16 de desembre del 2008, a les 23:38
Anònim ha dit...: Però quin MATAT!!! estat fet, jejejej... ei de bon rotllo. La veritat es que em sap molt de greu que hagis caigut... ja ho saps el dia que vulguis t'ensenyo a baixar, jajajaja. Per cert a veure quin dia juguem a bàdminton... faig anys que no toco la raqueta... però l'havia tocat força bé.

Ens veiem els divendres a la nit.... o no!!!! jejeje

Salut i cuida't.

PD. M'agrada el blog... ja aniré entrant.; 18 de desembre del 2008, a les 10:45
Anònim ha dit...: va vinga Jordi, ànims...ja apretaré a la Federasió de Bàdminton per a que deixis de ser un il.legal...
Un anònim diferent de l'anònim de dalt.; 18 de desembre del 2008, a les 19:35
Anònim ha dit...: cuñaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaoooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LANCE; 18 de desembre del 2008, a les 21:07
kaiserbtt ha dit...: Chi chenó, com diria en Barragán.Ara que em falten algunes dents intentaré anar amb molt de compte que alguna raqueta del company no em vagi a la cara i me'n trenqui 2 més. Faré allò de Tiraaaaaa't però amb més seny que el parquet també és molt dur!!!!! Xi Xenó; 19 de desembre del 2008, a les 22:52
kaiserbtt ha dit...: Joan, hem de quedar un dia amb en Lluís i anar a fer unes baixades a veure si n'aprenc i et puc seguir que tu tens pinta de ser un animal baixant...jejeje . El meu pare, a part de dir-me desgraciat i que em vengui les bicis i busqui xicota, em va dir que perquè no portava casco de motocross, es el rei!! Potser em regala un casc integral de descens per reis!! T'imagines a la Copa Gironina anant amb un casc de descens? Els altres corredors dirien: qui és aquest MATAT ?!!!!!; 19 de desembre del 2008, a les 23:06
kaiserbtt ha dit...: Anònim, la culpa és totalment teva,si m'haguessiu fet la fitxa hagués vingut a d'Aro Beach a jugar a badminton i no m'hagués trencat les dents i punts als llavis.Per cert, tant elogis al barça que guanya 9 punts de 9 amb rivals directes, jo en un diumenge en vaig sumar 5 de punts je je je.Hay un humorista en la sala!!!; 19 de desembre del 2008, a les 23:09
kaiserbtt ha dit...: Lance,ja estic recupera't i demà vaig amb en Joi i la colla de la Plaça Victoria en bici carretera. M'escaparé del peloton i els diré Cunyaaaaaaaaooooooooo! Diumenge amb en Lluís a Llagostera en BTT per parelles. I dilluns al dentista a treure'm els punts i a veure quan em podrà posar la dent, però crec que anirà per llarg!!! No t'imagines el preu que m'ha dit. Em podria comprar una bici de puta mare amb aquewts calers, però bé, lo important és no perdre l'humor (ja saps que no soc molt divertit, cunyaaaaooo) i tenir paciència que és la virtut de l'home fort. Bones festes a Tots!!!; 19 de desembre del 2008, a les 23:15

Publica un comentari a l'entrada

FRASES CELEBRES

Cal ser suficientment inconformista però no excessivament ambiciós.
Per conquistar has d'ignorar.
Gasto més en càmares que en condons.
Viatjar sense pressa és la millor garantia per poder conèixer els llocs.
Endarrera Quimet!!
La virtut de l'home fort és la paciència.
La muntanya és traïdora.
Tiraaaaaaa't!!!!
A mig agradar, ja s'hi pot anar.
Cometre un error és permisible, el pitjor és que es repeteixi.
Rasa al pal és gol.
Puja com un vell per arribar com un jove.
Si el partit va 3-0 al minut 70, partit sentenciat.
Sortida de cavall, arribada de burro.

Per què el ciclisme?

Per què el ciclisme? Per què la bici i no un altre esport? Per què el ciclisme, la bici i no els cotxes o les motos? Per què el ciclisme? Molta gent m’ho pregunta, quan un dissabte a les 12 de la nit has de marxar cap a casa mentre tota la gent se’n va de festa i et pregunten: Per què te’n vas? Demà entreno, demà corro....I tu a què jugues? Jo vaig en bici, sóc ciclista. Les respostes es veuen en la cara del que pregunta, molts expressen admiració, altres es queden astorats, alguns altres se’n riuen.

La bicicleta es aquell trasto que tot el món utilitza alguna vegada, pel qual tens predilecció quan ets petit. El ciclisme és aquell esport tan dur i extenuant que et fa perdre la consciència, capaç de posar-te el cor a 200 pulsacions, capaç de fer-te vomitar sang. Un esport tan dur, com desesperant, en el que s’ha de ser pacient i tenir sang freda, a més de tenir cap, no tan sols cames, on el cap fa falta no només per aguantar el casc sinó per poder veure una escapada que et porti al triomf, la que et fa veure els baixons i punts dèbils del contrari mentre baixes un corriol amb fang a 50 per hora.

Un esport que és un estil de vida, una forma de vida, l’esport de més orgull personal, on només el propi esforç del teu cos et fa ser capaç de recórrer quilòmetres i quilòmetres, on cada entrenament és una superació personal, on cada dia que vas en bici carregues el sac amb una anècdota nova, un esport que et fa brillar, arribar al més alt, a tu sol, on per molt equip que tinguis no ets ningú sinó ets bo, si no tens classe, sinó tens raça, si no tens valor. Un esport on s’hi han de posar moltes ganes, on s’ha de ser d’una altra pasta, per ser ciclista no val qualsevol. Ningú es lleva un diumenge nevant a les 8 del matí per anar a una cursa a 100 km de casa teva, arribes a la graella de sortida i es trenca la cadena.

Un esport tan dur que les caigudes són part del nostre ofici, on les clavícules, punts de sutura, rascades i genolls pelats són el pa de cada dia, és l’amor per l’esport, per la bici, pel sacrifici i el sofriment el que fa que caiguis un diumenge anant tercer i córrer el dimecres següent amb la boca cosida. És un sacrifici tal que et fa tocar el cel, amb muntanyes de 2850 metres sobre el nivell del mar, amb camins que només 3 més coneixen, amb pendents del 21% que ni tan sols un cotxe puja, però un home i el seu sacrifici i pundonor el fa aguantar i aguantar fins al límit de l’infart, quan el gust a sang arriba a la boca, quan només penses “sóc el millor” “sóc el millor” “ho aconseguiré va, va, va”.

És aquest esport que fa emocionar a qualsevol, quan guanyes una carrera, quan estàs a centenars de metres d’acabar la cursa i saps que pujaràs al podi t’entra pell de gallina i les llàgrimes et baixen per la cara per l’emoció i el cansament, quan puges al port més alt, el port més dur, quan entrenes a 3 graus i tornes cap a casa de nit i congelat, quan te’n vas a 1000 km de casa a completar el teu repte, quan corres carreres cada diumenge, quan caus, quan et fas mal, quan en altres esports una simple sobrecàrrega és 1 mes de baixa i en el ciclisme corres fins i tot amb una luxació a l’espatlla, quan la gent et crida i t’anima, quan dones espectacle, quan et recolzen, quan caus i et tornes a aixecar, quan hi poses més ganes que ningú, quan tens una il·lusió, quan cada dia que puges a una bici més orgullós et sents, quan et fa créixer com a persona, quan et fa madurar, la bicicleta t’ho ha donat tot, t’ha fet veure els problemes i solucionar-los d’una altra manera. Ets d’una altra pasta, ets ciclista. Tan et fa el reconeixement, la premsa, les medalles i els diners, només vols camins, muntanya, fang, un parell d’amics i les nostres bicis. S’ha de ser molt valent per baixar a 90 km/h per una carretera quan només et separen de l’asfalt 2 rodes de 28” tan estretes com una moneda d’1 euro.

Per tot això, perquè et sents orgullós de portar un maillot i uns colors, de representar a la teva comarca, regió a país allà on vas, perquè tots aquells que pugen a una bicicleta, sigui amateur o professional, mereixen la meva admiració, perquè quan vas en bici i puges una muntanya amb fort pendent i tens ganes d’anar cap a casa, perquè penses “això no es per mi” “jo no serveixo per això” .... però aquí es veu qui val i qui no, qui llença la tovallola i se’n va cap a casa al sofà o qui aguanta, sofreix i segueix i segueix i segueix encara que el pulsòmetre digui que paris, tu segueixes i segueixes.....per què?

Perquè ets ciclista, perquè l’únic rival es tu mateix, perquè ho seràs fins que et moris, perquè ets un esportista de cap a peus, perquè ets un patidor nat i et mereixes el reconeixement perquè tens valor!!!! El que no està dins no sap el que és, com es viu, com es pateix.....

Pedalar

Pedalar és tan dur, i el sufriment tan intens que resulta completament purificador. Un pot sortir allà fora sentint el pes del món sobre les seves espatlles i al cap de 6 hores de pedalar al límit del dolor se sent en pau. El dolor és tan agut i profund que sembla com si el teu cervell s’apagués completament. Almenys durant una estona, et pots oblidar de tot sense haver de pensar en els teus problemes. Pots desconnectar perquè l’esforç i la fatiga posterior són absolutament complerts.

Jordi Vidal Sala

15 de des. 2008

PEDALADA SANTA LLÚCIA BTT

8 comentaris:

Traductor

Tracks GPS

Agenda Esportiva

SPONSORS

Calendari Copa Gironina 2011

FRASES CELEBRES

Arxiu del blog

Sobre mi

La meva llista de blogs

LES BICICLETES

Per què el ciclisme?

Pedalar