17è Classificat General.
5è Classificat Categoria Master 30.
Temps: 1h 16' 25''
Distància: 17,5 km
Velocitat mitjana: 13,8 km/h
Desnivell positiu: 760 metres
Freqüència cardíaca mitjana: 173 ppm
Freqüència cardíaca màxima: 180 ppm
BLOG DE RUTES DE BICICLETA BTT I CARRETERA.
Per què el ciclisme? Per què la bici i no un altre esport? Per què el ciclisme, la bici i no els cotxes o les motos? Per què el ciclisme? Molta gent m’ho pregunta, quan un dissabte a les 12 de la nit has de marxar cap a casa mentre tota la gent se’n va de festa i et pregunten: Per què te’n vas? Demà entreno, demà corro....I tu a què jugues? Jo vaig en bici, sóc ciclista. Les respostes es veuen en la cara del que pregunta, molts expressen admiració, altres es queden astorats, alguns altres se’n riuen.
La bicicleta es aquell trasto que tot el món utilitza alguna vegada, pel qual tens predilecció quan ets petit. El ciclisme és aquell esport tan dur i extenuant que et fa perdre la consciència, capaç de posar-te el cor a 200 pulsacions, capaç de fer-te vomitar sang. Un esport tan dur, com desesperant, en el que s’ha de ser pacient i tenir sang freda, a més de tenir cap, no tan sols cames, on el cap fa falta no només per aguantar el casc sinó per poder veure una escapada que et porti al triomf, la que et fa veure els baixons i punts dèbils del contrari mentre baixes un corriol amb fang a 50 per hora.
Un esport que és un estil de vida, una forma de vida, l’esport de més orgull personal, on només el propi esforç del teu cos et fa ser capaç de recórrer quilòmetres i quilòmetres, on cada entrenament és una superació personal, on cada dia que vas en bici carregues el sac amb una anècdota nova, un esport que et fa brillar, arribar al més alt, a tu sol, on per molt equip que tinguis no ets ningú sinó ets bo, si no tens classe, sinó tens raça, si no tens valor. Un esport on s’hi han de posar moltes ganes, on s’ha de ser d’una altra pasta, per ser ciclista no val qualsevol. Ningú es lleva un diumenge nevant a les 8 del matí per anar a una cursa a 100 km de casa teva, arribes a la graella de sortida i es trenca la cadena.
Un esport tan dur que les caigudes són part del nostre ofici, on les clavícules, punts de sutura, rascades i genolls pelats són el pa de cada dia, és l’amor per l’esport, per la bici, pel sacrifici i el sofriment el que fa que caiguis un diumenge anant tercer i córrer el dimecres següent amb la boca cosida. És un sacrifici tal que et fa tocar el cel, amb muntanyes de 2850 metres sobre el nivell del mar, amb camins que només 3 més coneixen, amb pendents del 21% que ni tan sols un cotxe puja, però un home i el seu sacrifici i pundonor el fa aguantar i aguantar fins al límit de l’infart, quan el gust a sang arriba a la boca, quan només penses “sóc el millor” “sóc el millor” “ho aconseguiré va, va, va”.
És aquest esport que fa emocionar a qualsevol, quan guanyes una carrera, quan estàs a centenars de metres d’acabar la cursa i saps que pujaràs al podi t’entra pell de gallina i les llàgrimes et baixen per la cara per l’emoció i el cansament, quan puges al port més alt, el port més dur, quan entrenes a 3 graus i tornes cap a casa de nit i congelat, quan te’n vas a 1000 km de casa a completar el teu repte, quan corres carreres cada diumenge, quan caus, quan et fas mal, quan en altres esports una simple sobrecàrrega és 1 mes de baixa i en el ciclisme corres fins i tot amb una luxació a l’espatlla, quan la gent et crida i t’anima, quan dones espectacle, quan et recolzen, quan caus i et tornes a aixecar, quan hi poses més ganes que ningú, quan tens una il·lusió, quan cada dia que puges a una bici més orgullós et sents, quan et fa créixer com a persona, quan et fa madurar, la bicicleta t’ho ha donat tot, t’ha fet veure els problemes i solucionar-los d’una altra manera. Ets d’una altra pasta, ets ciclista. Tan et fa el reconeixement, la premsa, les medalles i els diners, només vols camins, muntanya, fang, un parell d’amics i les nostres bicis. S’ha de ser molt valent per baixar a 90 km/h per una carretera quan només et separen de l’asfalt 2 rodes de 28” tan estretes com una moneda d’1 euro.
Per tot això, perquè et sents orgullós de portar un maillot i uns colors, de representar a la teva comarca, regió a país allà on vas, perquè tots aquells que pugen a una bicicleta, sigui amateur o professional, mereixen la meva admiració, perquè quan vas en bici i puges una muntanya amb fort pendent i tens ganes d’anar cap a casa, perquè penses “això no es per mi” “jo no serveixo per això” .... però aquí es veu qui val i qui no, qui llença la tovallola i se’n va cap a casa al sofà o qui aguanta, sofreix i segueix i segueix i segueix encara que el pulsòmetre digui que paris, tu segueixes i segueixes.....per què?
Perquè ets ciclista, perquè l’únic rival es tu mateix, perquè ho seràs fins que et moris, perquè ets un esportista de cap a peus, perquè ets un patidor nat i et mereixes el reconeixement perquè tens valor!!!! El que no està dins no sap el que és, com es viu, com es pateix.....
Pedalar és tan dur, i el sufriment tan intens que resulta completament purificador. Un pot sortir allà fora sentint el pes del món sobre les seves espatlles i al cap de 6 hores de pedalar al límit del dolor se sent en pau. El dolor és tan agut i profund que sembla com si el teu cervell s’apagués completament. Almenys durant una estona, et pots oblidar de tot sense haver de pensar en els teus problemes. Pots desconnectar perquè l’esforç i la fatiga posterior són absolutament complerts.
3 comentaris:
Bones Jordi,
soc en Jose Antonio, he començat aquest any a entrenar tant en BTT com en carretera, lo bo que tinc es que porto ja molts anys com monitor de spinning i una mica de fons tinc, pero de tècnica i km's fets damunt de la bici doncs pocs.
De fet desde febrer que vaig comprar-me la bici de carretera i al juny que em vaig canviar la de muntanya, potser porto 2000 km's fets.
M'he apuntat a la copa gironina (volta llarga) per veure que tal. N'het fet dues com a Master 30 i buenu com es normal he quedat dels últims pero per mi lo principal era acabar-les sencer!!! Doncs diumenge pasat 17/10/10 al open natura vaig caure amb tan mala fortuna que m'he trencat la clavicula esquerra i ja se m'ha acabat la copa gironina.
Potser m'he precipitat massa en apuntar-me a una competició d'aquestes característiques??
La veritat es que em falta técnica, tu que portes temps que em recomanes??
Gracies.
Hola Jose Antonio,
Primer de tot desitjar-te que et recuperis ben aviat. Malauradament les caigudes són la part negativa d'aquest esport i n'he patit unes quantes!!
Et puc explicar una mica la meva història que segur és similar a la teva.
Vaig començar als 30 anys (2004) a sortir en btt amb els amics per fer esport i trobar-nos. El següent any vam fer el Camino de Santiago (1000 km) , el 2006 la Ruta de la Plata (950 km). Mica en mica ens va enganxar la btt.
El 2008 vam anar a una prova de la Copa La Selva a riudarenes amb un amic, vam quedar dels últims, a una hora del primer i vaig caure vàries vegades, em sembla que quan vam arribar ja havien donat els premis. Però mantenia la ilusió, i al cap d'un mes vaig fer la primera prova del Caixa Girona (aquí hi ha molt nivell) i vaig quedar quasi l'últim. Però no vaig desistir, m'ho passava bé fent btt i anava millorant.
El juny 2008 vaig disputar la cursa de Capmany i vaig quedar , sorprenentment, tercer.
Això em va donar ànims, sabia que si seguia per aquest camí podria millorar. Així que, potser no tenint un nivell per competir-hi, vaig participar en la Copa Gironina i en el Caixa Girona (si hi vols participar, jo començaria per categoria Esplai i si va bé passar a Master 30) en categoria Master 30 millorant els resultats cada any .
Amb tot aquest rotllo vull dir que vaig començar com molts bikers, per passar-ho bé amb els amics,bons esmorzars, fer esport, i estar en contacte amb la natura. Fa 2-3 anys potser no feia ni 4000 km/any , aquest any en faré uns 8000 km. Després va venir la bici de carretera que també m'agrada molt.
Si t'he de donar un consell és que els circuits del Copa BTT La Selva, Caixa Girona i Copa Gironina acostumen a ser circuits tècnicament més durs que altres de marxes o curses populars. Però penso que la Copa Gironina (30 km) es pot fer si es té un mínim de tècnica i resitència, i si no es pot baixar una trialera perquè és complicada , doncs es baixa a peu i no passa res, no tot ho pujem sobre la bici, ni els més bons ho fan. Potser la Volta Curta de la Copa Gironina és menys dura tècnicament , però no ho sé.
A mesura que vas participant en marxes adquiriràs una millor tècnica. Això no té secret, com més baixades facis millor baixaràs però anar en compte amb les caigudes. Quan tenia poca tècnica, m'agradava més pujar doncs només era donar pedals, però ara que tinc millor tècnica disfruto molt més baixant. A tu et passarà el mateix.
Lo important és no fer-se mal, disfrutar de l'ambient de les marxes, millorar dia a dia, comentar la jugada amb els companys etc etc.
Espero haver-te ajudat i molt content que llegeixis el blog, que no pretén res més que explicar situacions i donar informació i dades (tipus de bici, velocitats mitjanes, pulsacions, temps sobre la bici, tracks, desnivells, ports, relacions de canvi etc etc) que quan comences en el món de la bici , com em va passar a mi, no en tens gaire idea.
Salut i a pedalar.
Bones Jordi,
moltes gracies pels teus ànims!!!!
La veritat es que ahir ja vaig portar la bici a la botiga per que la repassin i em possin 2 plats en lloc dels 3 que porto i un pinyó de 36, a veure com em trobo amb aquests "desarrollos"!!!
De resistencia crec que tinc, tot i que he de acumular mes km's per carretera perque despres pugui ser mes explosiu en curses de 20 o 30 km!!!! He fet algunes curses de cicloturisme per carretera (Les goges, Terres de l'aigua,...) i mica en mica em noto molt millor!!
En la pujada al turó de l'home vaig trigar 1h47min i la setmana anterior habia anat a probar la pujada tot sol (amb la xicota com a cotxe d'assistencia) i habia trigat 1h58min, o sigui que amb les millores que vaig veient, m'animo molt mes i es aixo el que m'ha fet atrevir-me a apuntar-me a les curses de BTT tot i sabent que la tecnica es el pitjor que tinc. De fet la primera cursa BTT que vaig fer va ser el 15 d'Agost a lloret, els boscos de lloret que va guanyar en Collados amb 1h03min, jo vaig trigar 1h35min!!!
Buenu ara m'he de curar be i esperar que quan torni a agafar la bici i vingui una baixada no em cagui de por!!!!
Lo dicho, gracies pels teus comentaris i a veure si algun dia ens veiem en alguna cursa i et saludu!!!
Salut i a pedalar!!!
Jose Antonio.
Publica un comentari a l'entrada