Jordi Vidal Sala: XII Tramunbike

30 de maig 2010

XII Tramunbike

29è Classificat
Temps: 4h 10' 59''
Recorregut: 60 km
Velocitat mitjana:14,5 km/h
Desnivell positiu: 1700 metres

Primera vegada que faig la Tramunbike, i m'ha agradat molt. Baixades i trialeres llarguíssimes i pujades tècniques que algunes he fet a peu, quin remei. Cap caiguda, algun fora corriol però m'he trobat molt còmode a les baixades que menys dues de roques les he fet totes. Al final més de 4 hores i ja estava cuit. Aquest cap de setmana ha sigut bici total, ahir cursa del Cetig, avui la Tramunbike i a les 16:00 he agafat la bici de carretera per anar a buscar el cotxe a Les Preses. Suma 52 km de carretera a 28,3 km/h. Ara estic cansadot!!!!

5 comentaris:

Joan Gutierrez ha dit...: Crec que tu no ets pas normal!!!! Collons nano, m'has deixat parat. Jo pensava que faries un bon paper però tant bó com el que has fet.

De debó que felicitats.

Jo al final 5 h 45 minuts... em vaig empasar molta cua, però és el que té si al principi no tires fort.

Després alguna caiguda que altra sense cap tipus de conseqüencia, bici amb algun copet i un bon cap de setmana bttero.

Espero que no t'hagi defraudat, però això si que és btt del bó, jeee...

Felicitats campió.; 31 de maig del 2010, a les 10:10
jORDi BAUTiSTA ha dit...: Molt bé Jordi, vaia cap de setmana!!!!! tu ves dient que ets gran..però vaia tutes et fots!!!!
enhorabona...quines fotos mes guapes al bttCETIG eh!!!
cuida't!!; 31 de maig del 2010, a les 16:17
kaiserbtt ha dit...: Joan, l'any que ve intentar baixar de les 4 hores i guanyar alguna posicio, i no anar a una cursa el dia anterior jejeje. En alguns moments em feien mes mal els braços, les mans i l'esquena que les cames. Al km 30 m'ha vingut un baixon , sort del seguent avituallament. Les baixades brutals, en algunes es sentia olor a pastilles de fre. Molt content, he vist que he fet dels 30 primers. La veritat que al sortir endavant quasi no he trobat ningu baixant. Lo important no fer-te mal , acabar, i disfrutar-la. Pel que em dius tambe vas disfrutar no? La veritat que molta tecnica baixant l'he agafat a les trialeres de Vilanant, algunes de la tramun m'hi feien pensar. L'any que ve hi tornarem!!!; 31 de maig del 2010, a les 17:45
kaiserbtt ha dit...: Jordi, has fet una molt bona cursa, lloc 7. Molt bon temps. Ja veuras que mica a mica aniras millorant i els resultats vindran sols. L'any que ve a la Tramunbike!!! Del tema fotos, cada setmana us hauria de donar les gracies a tu i al teu pare. N'hi ha que son genials!! Moltes gracies.; 31 de maig del 2010, a les 17:50
Anònim ha dit...: que béstia que ets, visca la recuperació activa!!!!!; 3 de juny del 2010, a les 9:11

Publica un comentari a l'entrada

FRASES CELEBRES

Cal ser suficientment inconformista però no excessivament ambiciós.
Per conquistar has d'ignorar.
Gasto més en càmares que en condons.
Viatjar sense pressa és la millor garantia per poder conèixer els llocs.
Endarrera Quimet!!
La virtut de l'home fort és la paciència.
La muntanya és traïdora.
Tiraaaaaaa't!!!!
A mig agradar, ja s'hi pot anar.
Cometre un error és permisible, el pitjor és que es repeteixi.
Rasa al pal és gol.
Puja com un vell per arribar com un jove.
Si el partit va 3-0 al minut 70, partit sentenciat.
Sortida de cavall, arribada de burro.

Per què el ciclisme?

Per què el ciclisme? Per què la bici i no un altre esport? Per què el ciclisme, la bici i no els cotxes o les motos? Per què el ciclisme? Molta gent m’ho pregunta, quan un dissabte a les 12 de la nit has de marxar cap a casa mentre tota la gent se’n va de festa i et pregunten: Per què te’n vas? Demà entreno, demà corro....I tu a què jugues? Jo vaig en bici, sóc ciclista. Les respostes es veuen en la cara del que pregunta, molts expressen admiració, altres es queden astorats, alguns altres se’n riuen.

La bicicleta es aquell trasto que tot el món utilitza alguna vegada, pel qual tens predilecció quan ets petit. El ciclisme és aquell esport tan dur i extenuant que et fa perdre la consciència, capaç de posar-te el cor a 200 pulsacions, capaç de fer-te vomitar sang. Un esport tan dur, com desesperant, en el que s’ha de ser pacient i tenir sang freda, a més de tenir cap, no tan sols cames, on el cap fa falta no només per aguantar el casc sinó per poder veure una escapada que et porti al triomf, la que et fa veure els baixons i punts dèbils del contrari mentre baixes un corriol amb fang a 50 per hora.

Un esport que és un estil de vida, una forma de vida, l’esport de més orgull personal, on només el propi esforç del teu cos et fa ser capaç de recórrer quilòmetres i quilòmetres, on cada entrenament és una superació personal, on cada dia que vas en bici carregues el sac amb una anècdota nova, un esport que et fa brillar, arribar al més alt, a tu sol, on per molt equip que tinguis no ets ningú sinó ets bo, si no tens classe, sinó tens raça, si no tens valor. Un esport on s’hi han de posar moltes ganes, on s’ha de ser d’una altra pasta, per ser ciclista no val qualsevol. Ningú es lleva un diumenge nevant a les 8 del matí per anar a una cursa a 100 km de casa teva, arribes a la graella de sortida i es trenca la cadena.

Un esport tan dur que les caigudes són part del nostre ofici, on les clavícules, punts de sutura, rascades i genolls pelats són el pa de cada dia, és l’amor per l’esport, per la bici, pel sacrifici i el sofriment el que fa que caiguis un diumenge anant tercer i córrer el dimecres següent amb la boca cosida. És un sacrifici tal que et fa tocar el cel, amb muntanyes de 2850 metres sobre el nivell del mar, amb camins que només 3 més coneixen, amb pendents del 21% que ni tan sols un cotxe puja, però un home i el seu sacrifici i pundonor el fa aguantar i aguantar fins al límit de l’infart, quan el gust a sang arriba a la boca, quan només penses “sóc el millor” “sóc el millor” “ho aconseguiré va, va, va”.

És aquest esport que fa emocionar a qualsevol, quan guanyes una carrera, quan estàs a centenars de metres d’acabar la cursa i saps que pujaràs al podi t’entra pell de gallina i les llàgrimes et baixen per la cara per l’emoció i el cansament, quan puges al port més alt, el port més dur, quan entrenes a 3 graus i tornes cap a casa de nit i congelat, quan te’n vas a 1000 km de casa a completar el teu repte, quan corres carreres cada diumenge, quan caus, quan et fas mal, quan en altres esports una simple sobrecàrrega és 1 mes de baixa i en el ciclisme corres fins i tot amb una luxació a l’espatlla, quan la gent et crida i t’anima, quan dones espectacle, quan et recolzen, quan caus i et tornes a aixecar, quan hi poses més ganes que ningú, quan tens una il·lusió, quan cada dia que puges a una bici més orgullós et sents, quan et fa créixer com a persona, quan et fa madurar, la bicicleta t’ho ha donat tot, t’ha fet veure els problemes i solucionar-los d’una altra manera. Ets d’una altra pasta, ets ciclista. Tan et fa el reconeixement, la premsa, les medalles i els diners, només vols camins, muntanya, fang, un parell d’amics i les nostres bicis. S’ha de ser molt valent per baixar a 90 km/h per una carretera quan només et separen de l’asfalt 2 rodes de 28” tan estretes com una moneda d’1 euro.

Per tot això, perquè et sents orgullós de portar un maillot i uns colors, de representar a la teva comarca, regió a país allà on vas, perquè tots aquells que pugen a una bicicleta, sigui amateur o professional, mereixen la meva admiració, perquè quan vas en bici i puges una muntanya amb fort pendent i tens ganes d’anar cap a casa, perquè penses “això no es per mi” “jo no serveixo per això” .... però aquí es veu qui val i qui no, qui llença la tovallola i se’n va cap a casa al sofà o qui aguanta, sofreix i segueix i segueix i segueix encara que el pulsòmetre digui que paris, tu segueixes i segueixes.....per què?

Perquè ets ciclista, perquè l’únic rival es tu mateix, perquè ho seràs fins que et moris, perquè ets un esportista de cap a peus, perquè ets un patidor nat i et mereixes el reconeixement perquè tens valor!!!! El que no està dins no sap el que és, com es viu, com es pateix.....

Pedalar

Pedalar és tan dur, i el sufriment tan intens que resulta completament purificador. Un pot sortir allà fora sentint el pes del món sobre les seves espatlles i al cap de 6 hores de pedalar al límit del dolor se sent en pau. El dolor és tan agut i profund que sembla com si el teu cervell s’apagués completament. Almenys durant una estona, et pots oblidar de tot sense haver de pensar en els teus problemes. Pots desconnectar perquè l’esforç i la fatiga posterior són absolutament complerts.

Jordi Vidal Sala

30 de maig 2010

XII Tramunbike

5 comentaris:

Traductor

Tracks GPS

Agenda Esportiva

SPONSORS

Calendari Copa Gironina 2011

FRASES CELEBRES

Arxiu del blog

Sobre mi

La meva llista de blogs

LES BICICLETES

Per què el ciclisme?

Pedalar