Jordi Vidal Sala: SORTIDES GENER 2009

25 de gen. 2009

SORTIDES GENER 2009

Dia 25 de Gener. sortida Ruta Btt amb en LLuís Bonaterra.
Capmany-Cantallops-Requesens-Coll de Pla de l'Arca-
Puigneulós-Requesens-Cantallops-Capmany

Temps: 3h ' 30''.
Recorregut: 60 km, Velocitat mitjana:17,2 km/h
Freqüència cardíaca mitjana: 147 puls/min

Dia 3 de Gener. Figueres-Cabanes-Masarac-Sant Climent-Espolla-Rabòs-Garriguella-Castell de Carmançó-Llançà-Port de la Selva-Perafita-Roses-Palau-Vilajuiga-Perelada-Figueres. 82 km per carretera. Mitjana 28 km/h

4 comentaris:

Anònim ha dit...: Animal!!!!! 60 km i suposo que un desnivell de 1200 - 1500 mts... déu ni do...

Com vas Jordi.. espero que bé, jo ara surto gaire bé cada cap de setmana amb els "avis" de Girona, i la veritat es que com ja els coneixes t'ho passes molt bé... són una colla d'un 20-25 però es clar anem a un altre ritme...

A veure si ens trobem en alguna cursa...

PD. dona-li records a en Lluís, em penso que un cap de setmana em de quedar per veure un amic comú seu i de la Glòria... salut.; 26 de gener del 2009, a les 13:29
kaiserbtt ha dit...: Hola Joan!!! Vam fer un desnivell de 1550 metres. Es en Lluís el culpable. Jo havia sortit divendres tarda-nit i dissabte tarda i ja en tenia prou, però en Lluís va voler per el cim i em va fotre molta canya, em va treure més d'1 minut. Es veu que la nova bici li va de fàbula. Després baixant per camins amb pedres i encara amb neu a les parts obagues va ser molt divertit. Vam agafar 50 km/h , de moment ja torno a estar en confiança a les baixades. Vam dir de fer la cursa de Riudarenes el 8/2/09 del GP La Selva, suposo que hi anirem i així veurem el nivell de l'altra gent i quant em treu el primer jajaja.
A veure si coincidim, i sino algun dia quedar i anem a fer alguna ruta. Avui ja comença la pretemporada i aniré a entrenar a la nit, focus i roba d'abric , però s'ha de fer......a reveure nano.
PD Ja li diré a en lluís que hem parlat.; 27 de gener del 2009, a les 12:01
Anònim ha dit...: Ostres Jordi... això de focus i roba d'abric... vaja tela... però a quina hora surts, per quina zona, quants km... explica, explica.. potser m'hi poso i tot per la zona de Banyoles... però amb aquest temps amb la fred que fot fa una mandra...

Salut.; 28 de gener del 2009, a les 22:49
kaiserbtt ha dit...: Mira, avui sortiré cap a les 19 h i faré 1 hora i mitja + o - , els dies que vaig a rodar i no vull trobar fang vaig pel carrilet, girona-cassà i tornar i despres fer algunes pujades que conec per la zona de girona. Sinó conec un circuit curt i es força repetitiu però va bé per fer sèries prop d'on visc a Girona. Durant el gener he fet una mica de descans, però ara a partir de febrer ja començaré a entrenar amb més intensitat, 2 o 3 dies per setmana a la nit i el dissabte o diumenge cursa. Ha fet molta fred i no sortida de nit, però ara ja s'està millor, ben abrigat i amb ganes es pot fer. El llum que tinc és aquest: http://www.sigmasport.com/en/produkte/beleuchtung/powerlights/powerled_black/?punkt=features
Ens veiem nano.; 30 de gener del 2009, a les 16:31

Publica un comentari a l'entrada

FRASES CELEBRES

Cal ser suficientment inconformista però no excessivament ambiciós.
Per conquistar has d'ignorar.
Gasto més en càmares que en condons.
Viatjar sense pressa és la millor garantia per poder conèixer els llocs.
Endarrera Quimet!!
La virtut de l'home fort és la paciència.
La muntanya és traïdora.
Tiraaaaaaa't!!!!
A mig agradar, ja s'hi pot anar.
Cometre un error és permisible, el pitjor és que es repeteixi.
Rasa al pal és gol.
Puja com un vell per arribar com un jove.
Si el partit va 3-0 al minut 70, partit sentenciat.
Sortida de cavall, arribada de burro.

Per què el ciclisme?

Per què el ciclisme? Per què la bici i no un altre esport? Per què el ciclisme, la bici i no els cotxes o les motos? Per què el ciclisme? Molta gent m’ho pregunta, quan un dissabte a les 12 de la nit has de marxar cap a casa mentre tota la gent se’n va de festa i et pregunten: Per què te’n vas? Demà entreno, demà corro....I tu a què jugues? Jo vaig en bici, sóc ciclista. Les respostes es veuen en la cara del que pregunta, molts expressen admiració, altres es queden astorats, alguns altres se’n riuen.

La bicicleta es aquell trasto que tot el món utilitza alguna vegada, pel qual tens predilecció quan ets petit. El ciclisme és aquell esport tan dur i extenuant que et fa perdre la consciència, capaç de posar-te el cor a 200 pulsacions, capaç de fer-te vomitar sang. Un esport tan dur, com desesperant, en el que s’ha de ser pacient i tenir sang freda, a més de tenir cap, no tan sols cames, on el cap fa falta no només per aguantar el casc sinó per poder veure una escapada que et porti al triomf, la que et fa veure els baixons i punts dèbils del contrari mentre baixes un corriol amb fang a 50 per hora.

Un esport que és un estil de vida, una forma de vida, l’esport de més orgull personal, on només el propi esforç del teu cos et fa ser capaç de recórrer quilòmetres i quilòmetres, on cada entrenament és una superació personal, on cada dia que vas en bici carregues el sac amb una anècdota nova, un esport que et fa brillar, arribar al més alt, a tu sol, on per molt equip que tinguis no ets ningú sinó ets bo, si no tens classe, sinó tens raça, si no tens valor. Un esport on s’hi han de posar moltes ganes, on s’ha de ser d’una altra pasta, per ser ciclista no val qualsevol. Ningú es lleva un diumenge nevant a les 8 del matí per anar a una cursa a 100 km de casa teva, arribes a la graella de sortida i es trenca la cadena.

Un esport tan dur que les caigudes són part del nostre ofici, on les clavícules, punts de sutura, rascades i genolls pelats són el pa de cada dia, és l’amor per l’esport, per la bici, pel sacrifici i el sofriment el que fa que caiguis un diumenge anant tercer i córrer el dimecres següent amb la boca cosida. És un sacrifici tal que et fa tocar el cel, amb muntanyes de 2850 metres sobre el nivell del mar, amb camins que només 3 més coneixen, amb pendents del 21% que ni tan sols un cotxe puja, però un home i el seu sacrifici i pundonor el fa aguantar i aguantar fins al límit de l’infart, quan el gust a sang arriba a la boca, quan només penses “sóc el millor” “sóc el millor” “ho aconseguiré va, va, va”.

És aquest esport que fa emocionar a qualsevol, quan guanyes una carrera, quan estàs a centenars de metres d’acabar la cursa i saps que pujaràs al podi t’entra pell de gallina i les llàgrimes et baixen per la cara per l’emoció i el cansament, quan puges al port més alt, el port més dur, quan entrenes a 3 graus i tornes cap a casa de nit i congelat, quan te’n vas a 1000 km de casa a completar el teu repte, quan corres carreres cada diumenge, quan caus, quan et fas mal, quan en altres esports una simple sobrecàrrega és 1 mes de baixa i en el ciclisme corres fins i tot amb una luxació a l’espatlla, quan la gent et crida i t’anima, quan dones espectacle, quan et recolzen, quan caus i et tornes a aixecar, quan hi poses més ganes que ningú, quan tens una il·lusió, quan cada dia que puges a una bici més orgullós et sents, quan et fa créixer com a persona, quan et fa madurar, la bicicleta t’ho ha donat tot, t’ha fet veure els problemes i solucionar-los d’una altra manera. Ets d’una altra pasta, ets ciclista. Tan et fa el reconeixement, la premsa, les medalles i els diners, només vols camins, muntanya, fang, un parell d’amics i les nostres bicis. S’ha de ser molt valent per baixar a 90 km/h per una carretera quan només et separen de l’asfalt 2 rodes de 28” tan estretes com una moneda d’1 euro.

Per tot això, perquè et sents orgullós de portar un maillot i uns colors, de representar a la teva comarca, regió a país allà on vas, perquè tots aquells que pugen a una bicicleta, sigui amateur o professional, mereixen la meva admiració, perquè quan vas en bici i puges una muntanya amb fort pendent i tens ganes d’anar cap a casa, perquè penses “això no es per mi” “jo no serveixo per això” .... però aquí es veu qui val i qui no, qui llença la tovallola i se’n va cap a casa al sofà o qui aguanta, sofreix i segueix i segueix i segueix encara que el pulsòmetre digui que paris, tu segueixes i segueixes.....per què?

Perquè ets ciclista, perquè l’únic rival es tu mateix, perquè ho seràs fins que et moris, perquè ets un esportista de cap a peus, perquè ets un patidor nat i et mereixes el reconeixement perquè tens valor!!!! El que no està dins no sap el que és, com es viu, com es pateix.....

Pedalar

Pedalar és tan dur, i el sufriment tan intens que resulta completament purificador. Un pot sortir allà fora sentint el pes del món sobre les seves espatlles i al cap de 6 hores de pedalar al límit del dolor se sent en pau. El dolor és tan agut i profund que sembla com si el teu cervell s’apagués completament. Almenys durant una estona, et pots oblidar de tot sense haver de pensar en els teus problemes. Pots desconnectar perquè l’esforç i la fatiga posterior són absolutament complerts.

Jordi Vidal Sala

25 de gen. 2009

SORTIDES GENER 2009

4 comentaris:

Traductor

Tracks GPS

Agenda Esportiva

SPONSORS

Calendari Copa Gironina 2011

FRASES CELEBRES

Arxiu del blog

Sobre mi

La meva llista de blogs

LES BICICLETES

Per què el ciclisme?

Pedalar